domingo, 30 de marzo de 2014

PRÀCTICA 2. BLOC 2. Joc i moviment


PRÀCTICA 2
Bloc 2. Joc i moviment



a) La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.
b) La coordinació i el control de les habilitats motrius fines i bàsiques.
c) Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.
d) El desenvolupament del joc protagonitzat com a mitjà per a conéixer la realitat.
e) L’acceptació de les normes implícites que regeixen els jocs de representació de papers.
f) L’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana.
g) El control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes i la seua valoració en el desenvolupament funcional de les activitats quotidianes i en els jocs específics i generals.

Continguts
Activitats
Materials




b, e
Começarem aquesta activitat explicant als xiquets que aniran a la ciutat a passar la següent prova. Per parelles, hauran d’anar creuant per les carreteres de la ciutat obeint els senyals del semàfor (la mestra). Quan el semàfor es pose en roig (la mestra alçarà una pilota roja) els xiquets es pararan. Quan estiga en verd, hauran de córrer i, quan estiga en color taronja, hauran d’anar gatejant.


- Tres pilotes





d, e
Explicarem als xiquets que anem a traslladar-nos al zoo i, quan entren, es trobaran amb una caixa màgica. La mestra dirà als xiquets que quan la caixa s’òbriga, eixiran d’aquesta distints animals, i s’hauran de convertir en ells. Quan la caixa es tanque, tots s’hauran de gitar en el sòl amb els ulls tancats. Per exemple, la mestra diu que s’obri la caixa màgica i que ix un lleó, aleshores tots els xiquets es convertiran en lleons. Després, la mestra tornarà a dir que la caixa es tanca i tots es tombaran en el sòl amb els ulls tancats.  Es repetirà diverses vegades amb diferents animals.




- Caixa



b, f, g
En aquesta activitat es tracta de fer una casa entre totes les persones de la classe. Cada xiquet fa el recorregut que diu la mestra, carregat amb un objecte, fins que arribe on cal construir la casa. Se’ls va cridant u per u i quan arriben posaran l’objecte per a construir la casa, de manera que tots han de col·laborar i decidir on els posen perquè la casa estiga ben construida.

- Objectes diversos (blocs, caixes…)



c, d, e
Amb cordes realitzarem un enorme cercle enmig de l'aula, els alumnes deambularan imitant animals. Quan la mestra diga "¡dins!", tots els alumnes entraran en el cercle i quan diga "¡fora!" hauran d'eixir del mateix. Es pot augmentar la velocitat per a complicar-ho.

- Cordes



a, f, g
Realitzarem agrupacions de tres alumnes. Al ritme d'una cançó els xiquets hauran de ballar subjectant el baló amb la part del cos que diga la mestra, quan senten la paraula "tiburó", la qual es repeteix en successives ocasions durant la cançó, els xiquets s'acatxaran intentant que el baló no caiga.

- Balons, música




f, g
Els xiquets i xiquetes, asseguts un darrere d'un altre sobre un banc, es mouen cap a davant quan senten el senyal sonor del mestre/a (xiulet). Quan el primer haja d'eixir del banc pel moviment dels quals vénen per darrere, correrà fins al final del banc i se sentarà novament reincorporant-se al cuc, i així successivament.
Una variant seria que quan estiguen tots asseguts, en lloc de fer-ho amb el xiulet, se'ls indique amb la mà que avancen cap avant, cap arrere, a un costat a un altre costat, i tots alhora executen aqueixos moviments.




- Banc, xiulet





a, b, c
La classe baixarà al pati de l’escola per a realitzar aquesta activitat. La mestra els dirà que el pati s’ha convertit en un mar molt perillòs i que per a desplaçar-se només poden fer-ho a través de les línies traçades en el sòl per a indicar els camps de futbol, bàsquet, etc. L’activitat consistirà en que es mouen lliurement per l’espai mantenint l’equilibri i seguint les normes indicades. Quan es troben amb algun company hauran de buscar la manera de passar sense que ningú caiga al mar.


- Pati de l’escola amb línies traçades al sòl


a, d, e
La mestra contarà un conte motor als xiquets i aquestos hauran de representar amb el seu cos les accions que van ocorreguent, així com manifestar les expressions dels sentiments i emocions que vagen experimentant els personatges al llarg de la història.

- Conte motor


miércoles, 12 de marzo de 2014

PRÀCTICA 1. BLOC 1. El cos i la pròpia imatge


PRÀCTICA 1
BLOC 1. El cos i la pròpia imatge
a) El cos humà. Característiques diferencials del cos. L’esquema corporal. El to, la postura i l’equilibri
b) Sensacions i percepcions. Els sentits i les seues funcions.
c) La confiança en les possibilitats i capacitats pròpies per a realitzar les tasques. Les necessitats bàsiques del cos.
d) Valoració i actitud positiva davant de les demostracions de sentiments, d’emocions i de vivències pròpies i dels altres, i el seu control gradual.
e) Acceptació ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les seues possibilitats i limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres evitant discriminacions.
Continguts
Activitats
Materials
a, b i c
Els xiquets/es es col·locaran per parelles, la meitat d’ells es taparan els ulls amb un mocador i hauran de deixar-se guiar per la seua parella, que els mourà per l’espai amb moviments suaus. Quan un xiquet agafe a un altre que du el mocador, la seua parella el soltarà i anirà en busca d´un altre, de manera que les parelles aniran variant.
- Mocadors
- Música relaxant
b
Disposarem l’alumnat per parelles i amb diferents materials es faran massatges i carícies per tot el cos per tal d’experimentar diferents sensacions i textures.
- Plomes
- Globus
- Pilotes
- Aparells de massatges
d
En l’assemblea ens col·locarem en cercle i una persona es situarà en el centre. De un en un aniran dient aspectes positius i qualitats que coneixen d´eixa persona.
- No s’utilitzen materials
    d
Faran un mural de paper continu on demostraran les seues emocions, de manera que amb les mans tacades de pintura faran moviments o dibuixos seguint el ritme de la música.
- Paper continu
- Pintura de dits
- Música
d, e
Col·locats en cercle, en l’assemblea, els xiquets aniran  mostrant fotos i dibuixos, després diran les emocions que els transmeteixen  i contaran les seues experiències.


- Fotos, dibuixos





b
La mestra prepararà una sèrie de pots amb distintes olors cadascun (introduïnt un troç de llima, un poc de canela, una oliva, etc). Farà un forats en la tapa i, durant l’assemblea de classe, aninarà presentant-los als xiquets per a que ells experimenten i debaten quines olors perceben. Si resulta massa complicat per als alumnes, la mestra pot elaborar targetes amb els dibuixos que representen allò que estan olorant, d’aquesta manera ells hauran d’associar cada pot amb el dibuix corresponent.


- Pots amb les diferents substàncies que fan olor
- Targetes amb imatges de les substàncies.




d,e
Ens posarem en cercle i s’anirà passant un espill d’un xiquet a un altre. Cada xiquet dirà el que més l’agrada de si mateix i li pasarà l’espill al seu company perquè diga altra qualitat. Si a un xiquet no se li ocurreix ninguna cosa se li animarà dient que es mire en l’espill i veja alguna cosa que té bona, pot ser necessari anar-li dirigint per les distintes parts del cos perquè es fitxe en cada una d’elles.



- Espill
      
      b
La mestra col·locarà dues safates al mig de l’aula.  Una estarà plena de fruites senceres (taronges, pomes,peres, plàtans…) En l’altra, maduixes, peres, pomes..  tallades en trossos. Deixarem als xiquets prop de les safates i la mestra observarà com els xiquets s’apropen i  comencen a agafar, tocar, xuplar, menar...Quan han experimentat amb aquestes, la seua textura, el seu color... la mestra dirà el nom de la fruita que mostra i alguna qualitat que té.

- Taronges, pomes, peres, plàtans, maduixes i plàtans.






  d, e
Donarem a cada xiquet tres cartolines tallades del tamany de la cara i amb forats per als ulls, el nas i la boca. Demanarem que dibuixen en cada “màscara” un sentiment: alegria, tristesa i enuig (la mestra dibuizarà en la pissarra). Posarem casos en què els xiquets puguen sentir aquests sentiments (per exemple, quan anem d’excursió a un lloc que ens agrada, quan volem continuar jugant i hem d’anar a menjar, quan se’ns perd un joguet) i demanem que segons el que sentan en les diverses situacions, es posen la màscara que representa eixe sentiment. Preguntarem a algú per què es sent així i què fem quan ens sentim així.






- Cartolines
-  Pintures

    



     a, c
Ens assentarem en cercle perquè tots vegen a la resta de companys i la mestra anirà assenyalant diferents parts del cos i preguntarà als alumnes: què és açò? Aleshores, els xiquets aniran dient les parts del cos que assenyale la mestra. Una vegada han aprés on estàn algunes parts del seu cos, la mestra anirà preguntat perquè servix part del cos i axí els xiquets, a més de saber-se les parts del cos, aprendran qual és la funció de cada una.



- No s’utilitzen materials
  


     a, c
Col·locarem en el sòl una cinta adhesiva d’un color cridaner i el xiquet intentarà caminar sobre aquesta mantenint l’equilibri. Després, si han aconseguit mantindre l’equilibri  en la primera activitat, els invitarem a realitzar el mateix, però amb un objecte al cap i intentar que no se’ls caiga.


- Cinta adhesiva
-Diferents objectes (llibre)



  d





Es formaran 4 grups de 6 xiquets, la mestra repartirà un full amb cares que representaran diferents emocions. Els xiquets les pintaran, retallaran y pegaran de forma que amb les 6 cares formen un dau. Després cadascú el llançarà i dirà quina emoció es la que ha eixit i tots la imitaran. Es formaran nous grups per a que tots es relacionen


-Cartolines


-colors, tisores i pegament







 a, d
Es presentaran varies audicions en la classse destinada per a la psicomotricitat. Primer els xiquets escoltaran tranquil·lament sentats en gran grup. Seguidament es farà una serie de preguntes com per exemple: Què vos han paregut? Eren alegres, tristes, divertides…?
Una vegada realitzat el debat, escoltaran de nou les cançons, però aquesta vegafa hauran de moure’s per l’espai lliurement. Ho faran segons els guie la música.
Finalment, els xiquets es tornaran a ficar en gran grup i expressaran el que han experimentat, per acabar amb l’activitat els xiquets realitzaran un dibuix sobre alguna de les emocions que han sentit amb la música.
-Música
-Paper
-Colors




martes, 4 de marzo de 2014

Eduquem o ensinistrem?


De què depén? O, més ben dit, de qui depén? Sens dubte de cadascú de nosaltres. A cada mestre, quan li donen una classe de xiquets a càrrec seu, li entreguen la total llibertat per a fer amb ells els que vullga. Té dos anys (el temps que dura un cicle) per a decidir què ensenya, com ensenya i perquè ensenya. En aquesta etapa de la vida, els xiquets són com esponges, per això és fonamental allò que es transmet, no sols amb les paraules, sinó també amb la forma de comportar-se.

La vertadera educació la proporcionen aquells que, amb la seua forma de donar classe, fan que els seus alumnes adquirixen experiències que contribuïsquen al seu desenvolupament personal. Un bon mestre respecta el procés d’aprenentatge de cada xiquet,  el considera com a protagonista i l’ensenya a trobar la bellesa de la vida i a gaudir de cada oportunitat que aquesta ens regala.

En contraposició, els que opten per ensinistrar el seu alumnat, de manera conscient o inconscientment, el que aconseguixen és crear una resposta automàtica als estímuls que aquestos reben. Ensinistrar suposa que els individus, de forma mecànica, aprenguen a comportar-se baix l’amenaça de rebre un castic o l’impuls de rebre una recompensa. D’aquesta forma, s’automatitzen les conductes mitjançant l’entrenament per a reaccionar d’una forma determinada front a cada situació. Estos docents haurien de ser conscients de que la seua actuació suposa una infravaloració de l’ésser humà, al qual se li apaga el seu desig d’expressar lliurement el que pensa rebaixant-lo a la condició d’animalet. A més a més, fomenta la individualitat i la competitivitat entre els xiquets, oblidant qualsevol intent de creativitat i originalitat. Aleshores, és açò el que volem?

El futur de la societat està en les nostres mans. Nosaltres, com educadors,  posseïm el poder de formar futurs ciutadans amb criteris o crear individus que sàpiguen moltes coses però que siguen incapaços de pensar per si mateixos. 


COM ES TREBALLEN ELS CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL A LES DIFERENTS AULES D’INFANTIL



Bloc 1.
EL COS I LA PRÒPIA IMATGE.
C.E.I.P. Serreria
C.E.I.P. La Sénia
C.E.I.P. San Pere Apòstol
C.E.I.P. El Castell
a.    El cos humà. Característiques diferencials del cos. L’esquema corporal. El to, la postura i l’equilibri
No es treballava molt, i el que es feia era a partir de les fitxes de la editorial que treballava la mestra. No feien psicomotricitat.
Mitjançant  el joc simbòlic
( racó del metge), la psicomotricitat, el dibuix,
i la realització de fitxes d'una unitat didàctica.
Una unitat didàctica oberta i flexible. Psicomotricitat i autoretrat mensual.
Les sessions de psicomotricitat, dibuix lliure sobre sí mateixos i, als cinc anys, es treballa el racó del metge per tal d’estudiar tota l’anatomia del cos.
b.  Sensacions i percepcions. Els sentits i les seues funcions.
No es treballava directament, només a través de les fitxes de la editorial.
Mitjançant les activitats de plàstica, on podien manipular diferents  materials, i amb la realització de tallers, com per exemple, el de fer suc de taronja o el de la xocolatada.
En la unitat didàctica del cos i quan sorgia l’ocasió. Jocs concrets.
Treballaven diferents tallers com el de bufar, el interaula i la sorpresa, que era una caixa on mitjançant el tacte havien d’endevinar què contenia. També a les assemblees.
c.     La confiança en les possibilitats I capacitats pròpies per a realitzar les tasques. Les necessitats bàsiques del cos
Quan anomenaven un encarregat de fila o de taula. També es treballava l’autonomia i els hàbits personals.
Amb les activitats diàries i sobretot de la delegació de tasques mitjançant els encarregats. Realització de fitxes, exemplificacions i posada en pràctica d’hàbits (deixar fer).
Les rutines hi havia un encarregat diari i dels equips. També es treballaven els hàbits mitjançant una unitat didàctica.
A partir de les rutines i
els encarregats,
del treball i posada a la
pràctica del llibre dels
hàbits.
d.    Valoració i actitud positiva davant les demostracions de sentiments i emocions i de vivències pròpies i dels altres, i el seu control gradual.
No deixaven a penes temps per a parlar de les seues emocions i vivències personals.
Cada dilluns es parlava del que havien fet el cap de setmana. També per mitja dels contes, de les cançons i panells d’expressions facials penjats a la paret de l´aula.
Assemblea on es parlava del cap de setmana i feien una fitxa. També el fitxes soltes i en el taller de contes.
Cada dia a l’assembles després de les rutines, es deixava un temps per si algun xiquet volia contar alguna cosa. També a través dels contes i del projecte de les emocions.
e.    Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les seues possibilitats i limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres evitant discriminacions.
Es tractaven els temes de convivència i s’evitava la discriminació tant a l’aula com al pati. Mitjançant les intervencions de la mestra en diferents situacions de conflicte socials o d’aprenentatge.
Es tractaven els temes de convivència i s´evitava la discriminació tant a l’aula com al pati mitjançant les intervencions de la mestra.  En situacions de conflicte social s´obria un debat en el qual tots participaven, s´inculcaven valors per mitjà dels contes i de les converses.
Les diferències pròpies i dels altres es tractaven diàriament mitjançant la intervenció dels mestres quan sorgia algun conflicte entre els alumnes. També a classe a través d’algunes fitxes i en el Taller de Contes.
Mitjançant les intervencions de les mestres i dels propis companys a l’assemblea per tal de trobar una solució conjunta. Per tal de tractar les limitacions dels xiquets, ja siga per l’edat o per qualsevol problema personal, estava el projecte dels fadrins.
Bloc 2.
EL JOC I EL MOVIMENT
C.E.I.P, Serreria
C.E.I.P. La Sénia
C.E.I.P. San Pere Apòstol
C.E.I.P. El Castell
a.    La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.
No es treballava, ja que no feien classe de psicomotricitat.
Es treballava per mitjà de cadascuna de les disciplines i els seus materials, i amb una metodologia que partia d'allò que els xiquets eren capaços de fer.  
Es treballava tant en les sessions de psicomotricitat, com en les de grafomotricitat i a l’hora de fer diverses fitxes de les Unitats Didàctiques. També en el joc lliure i als racons.
Mitjançant les sessions de psicomotricitat, de tallers, de jocs i d’activitats on es treballava la motricitat fina i grossa es pretenia que els xiquets s’assabentaren de què eren capaços de fer.
b.    La coordinació i el control de les habilitats motrius fines i bàsiques.
No es treballava, ja que no feien classe de psicomotricitat.
Per mitjà de les diferents disciplines i els seus material i utensilis.
Es treballava en psicomotricitat i en grafomotricitat i en diverses fitxes de les Unitats Didàctiques.
La coordinaciói el control de les habilitats motrius fines i bàsiques es treballaven mitjançant les sessions de psicomotricitat, de tallers, de jocs i d’activitats (com retallar).
c.     Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.
A l’assemblea parlaven sobre el dia de la setmana que era i l’estació.
Al començament del curs els mestres mostraven als xiquets les diferents dependencies de l´edifici d´infantil centrant l'atenció en aquelles que anaven a utilitzar durant el curs.
Els xiquets aprenien a ubicar-se amb el dia a dia, amb les rutines es treballava el temps i l'espai ( ficar la data, contar els dies de la setmana…). També es treballa mitjançant fitxes, contes i cançons.
A principi de curs ho treballaren en la UD “La meua escola”, per conèixer l’entorn que els envoltava i familiaritzar-se amb aquest. A més, cada dia a les rutines fiquen la data, conten els dies del calendari, diuen quin dia és i l’oratge que fa.
Al començar l’escola, ensenyen el col·legi a tots els xiquets, a més, als de 3 anys amb les festes de benvinguda, cada curs els ensenya la seua aula i el que allí treballen (per tal de coneixer les aules, als mestres i als alumnes de tota l’escola). Després a partir de les rutines del calendari, l’horari, el temps i el menjador adquireixen nocions temporals.
d.    El desenrotllament del joc protagonitzat com a mitjà per a conéixer la realitat.
Després de realitzar les fitxes, anaven a jugar. Encara que tan sols podien anar on deia la mestra, i durant tota la meua estància van ser els mateixos jocs.
A banda dels moments de pati, normalment la mestra deixava un espai de temps cada dia, per a que els xiquets pogueren jugar lliurement amb els diferents racons. Així també es treballava en les sessions de psicomotricitat.
Es treballava als diversos racons durant el temps de joc lliure, al’hora de psicomotricitat i en molts jocs que plantejava la mestra d’acord amb la Unitat Didàctica que estaven realitzant en aqueix moment.
En aquesta escola el joc és un element fonamental per tal de divertir-se i al mateix temps per a adquirir coneixements i habilitats sociabilitzadores. Quasi totes les activitats que realitzen es combinen amb el joc per tal de que els xiquets disfruten a l’hora que aprenen.
e.    L’acceptació de les normes implícites que regixen els jocs de representació de papers.
No, per què no feien esta classe de jocs.
Al principi de curs es recalcaven les normes de forma continuada i s´ensenyaven mitjançant exemplificacions. Així també es treballaven amb cançons, contes i dibuixos que feien referència a l´ordre i compliment de normes.
Es treballaven tant ens els racons com en els tots els tipus de joc que duien a terme. Els xiquets des del començament del curs ja coneixien les normes que la mestra els havia trasmés tant en el joc com en en la convivència.
Cada racó i cada activitat tenia unes normes que s’havien treballat des del principi de curs. Els xiquets les entenien i les aplicaven ja que comprenien que si no les respectaven no podien realitza-les.
f.     L’actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys en els jocs i en la vida quotidiana.
Es mostrava en alguna ocasió aquesta actitud, però no ens els jocs, sino per exemple a l’hora de recollir.
Es un tema de conversa que es duia a cap en l'assemblea, es  mostrava mitjançant el currículum ocult, i es treballava amb contes i cançons.
Contínuament en diversos xiquets, no en tots, es podia observar l’actitud d’ajuda i col·laboració tant a l’hora de jugar com quan treballaven qualsevol activitat. En els jocs també tenien aquesta actitud però no tant com a l’hora de fer tasques, ja que cadascú feia el seu paper dintre del joc individualment.
A partir del llibre dels hàbits expliquen les accions d’ajuda i col·laboració i els beneficis que aporten, a més, compten amb l’experiència d’ajuda dels fadrins per a qualsevol tasca que els siga difícil realitzar per l’edat.
g.    El control dinàmic i estàtic del propi cos i dels objectes i la seua valoració en el desenrotllament funcional de les activitats quotidianes i en els jocs específics i generals.
No es trevallaba, ja que no feien classe de psicomotricitat.
Mitjançant les diferents disciplines, i en cada activitat del dia com, ficar- se el babi, rentar-se les mans. En un primer lloc, s´ensenyaven estes rutines per mitjà d'exemples seqüencials, una vegada havien adquirit aquestos hàbits, la mestra feia de guia i observadora avaluant el desenvolupament de cada activitat.
Es treballava en les activitats que es realitzaven en psicomotricitat, a l’hora de jugar i de fer qualsevol activitat autònomament, com ara obrir l’aixeta i rentar-se les mans.
Mitjançant un joc on s’emitien ordres cada vegada més complexes, els xiquets realitzaven diverses activitats quotidianes per valorar els seu desenvolupament funcional en les activitats del dia a dia, a més duien a terme activitats del dia a dia com posar-se ells sols els babis i jocs en psicomotricitat on havien de desenvolupar-se ells sols per a que tots pogueren jugar sense que hi sorgira cap conflicte.
Bloc 3. L’ACTIVITAT I LA VIDA QUOTIDIANA
C.E.I.P, Serreria
C.E.I.P. La Sénia
C.E.I.P. San Pere Apòstol
C.E.I.P. El Castell
a) La percepció dels desitjos i dels estats d’ànim, la seua manifestació
i comunicació. La pràctica de destreses, actituds, normes i la
consolidació d’hàbits positius.
No parlaven de les seues emocios o estats d’ànim.
Estos conceptes es treballaven amb les converses en l'assemblea: parlaven del que havien fet el cap de setmana, si s´havien divertit. Si havien realitzat algun taller, parlaven del que més els havia  agradat.
Amb les converses que es duien a cap després dels contes, els xiquets podien expressar-se i compartir opinions. Amb les cançons expressaven emocions, imitaven els gestos facials i corporals de la mestra.
Aquest apartat es treballava en l’assemblea quan algun xiquet volia expressar el seu estat d’ànim o qualsevol succés. També en el taller de contes i en alguna fitxa.
La pràctica de destreses, actituds, normes i la
consolidació d’hàbits positius també es treballava diàriament amb els hàbits i en el primer trimestre mitjançant una Unitat Didàctica.
Pel que fa a la percepció dels desitjos i dels estats d’ànim, cada dia a l’assemblea els xiquets podien comentar tot allò que volgueren compartir amb els companys,a més al llarg del dia podien comentar tot el que els preocupava. També, amb el projecte de les emocions els xiquets les treballaven ja que per l’edat molts d’ells encara no sabien reconèoxer-les. En quant a la pràctica de destreses i la consolidació d’hàbits positius es treballava cada dia amb les diferents activitats que realitzaven i amb la pràctica dels hàbits.
b) L’adquisició d’autonomia operativa per mitjà del desenrotllament
per si mateixos d’un creixent nombre d’accions de la vida quotidiana, especialment en la satisfacció de necessitats corporals, el vestit, el menjar, etc.
Trevallaben els hàbits per augmentar l’autonomia com: anar sols al bany, posar-se la jaqueta, esmorzar...  
Ho treballaven diàriament amb els hàbits i rutines. Molts dels hàbits es treballaven amb cançons, com per exemple, després del pati cantaven la cançó de “Pinpon”, al mateix temps que es llavaven la cara amb una tovalleta i netejaven la taula.
Diàriament en els hàbits: quan es llevaven la jaqueta i es ficaven el davantal, quan seien al seu lloc, quan treien el material i el guardaven, quan esmorzaven sols, quan anaven al bany a fer les seues necessitats…
I al principi de curs amb la Unitat Didàctica de “La meua escola”.
Mitjançant el llibre dels hàbits els xiquets amb l’ajuda de les mestres anaven adquirint una sèrie d’hàbits necessaris per a les accions diaries: llevar-se la jaqueta, col·locar-se el babi, anar al servei sols, preparar el tovalló per esmorzar i doblar-lo al acabar, endreçament del material utilitzat...
c) El coneixement i l’ús dels instruments, tècniques, habilitats i
seqüències en activitats pròpies de la vida quotidiana.
Per mitjà de les rutines anaven coneixent activitats pròpies de la vida quotidiana.
En primer lloc es presentaven els instruments i s´explicava quin era el seu ús, després es feien exemplificacions. Es una tasca que el mestre ha de repetir en nombroses ocasions per a que els xiquets poc a poc assimilen. La mateixa metodologia es seguia per a explicar les tasques que s´havien de realitzar.
Mitjançant diverses activitats que plantejava la mestra amb tot tipus de materials i als racons mitjançant el joc simbòlic.
Les mestres mitjançant les rutines, repetides explicacions i exemplificacions, ensenyaven als xiquets aquests coneixements i usos.
d) La interacció i col·laboració amb actituds positives per a establir
relacions d’afecte amb els altres.
No es treballaven les relacions entre companys a l’aula.
Es formaven grups de treball xicotets o grans i es realitzaven jocs cooperatius. Mitjançant les converses, la mestra feia vore als xiquets les actitud positives i d´afecte front als altres, que devien adoptar. Així també mitjançant contes i l´intervenció directa de la mestra en situacions de conflicte.
Continuament mitjançant la intervenció de la mestra quan hi havia algun conflicte entre els alumnes per tal de resoldre’ls. També en algun conte durant l’hora de Taller de Contes i mitjançant jocs en l’hora de psicomotricitat.
A través dels fadrins, de les festes de benvinguda, de la relació amb les mestres i els companys i de les diferents activitats i projectes que es realitzaven diàriament en l’escola.
Bloc 4. L’ATENCIÓ PERSONAL I LA SALUT
C.E.I.P, Serreria
C.E.I.P. La Sénia
C.E.I.P. San Pere Apòstol
C.E.I.P. El Castell
a) La salut i l’atenció d’un mateix.
No tractaven el tema de la salut, al menys durant la meua estada en l’escola.
Constantment, la mestra quan veia que els xiquets estaven en perill de caure i fer-se mal, els explicava com havien de comportar-se per tractar de no ferir-se ni caure malalts. A més, els feia saber que havien d’abrigar-se sempre a l’hora d’eixir al pati per no refredar-se. Continuament es tractava de què els xiquets entengueren que s’havien de cuidar.
A través dels contes, hàbits (rentar-se les mans per no posar-se malalts, netejar-se bé després d’anar al servei, rentar-se les dents després de dinar…), activitats, projectes (com el dels metges) i amb les reflexions de la mestra (abrigar-se per sortir al pati, col·locar-se la mà davant de la boca per estornudar…) es treballaven la salut i l’atenció d’un mateix.
b) Les accions que afavorixen la salut.L’alimentació i el descans.
Cada alumne portava el seu esmorzar i no dedicaven temps per a parlar sobre quins eren saludables i quins no.
Quan entraven per la vesprada a l’escola si que tenien un temps de relaxació.
Mitjançant els hàbits d’higiene, com rentar-se les mans abans d´esmorzar, o torcar-se la cara, les mans i la taula amb una tovalleta quan tornaven del pati.
Si durant l´ assemblea de la vesprada veia que algun xiquet estava molt cansat, deixava que es tombara en l'estora. L'alimentació saludable es treballava mitjançant tallers, U.D, i l´obligació de portar fruita y làctics un dia a la setmana per a esmorzar.
Es treballava mitjançant un horari d’esmorzars saludables, on cada dia tocava un menjar diferent. Els xiquets havien d’esmorzar a classe perquè la mestra controlara que menjaren. També el descans es treballava a les 15.00 quan els xiquets tornaven a classe i es relaxaven fent-se pesigolles amb un pinzell. També quan acabaven de fer una activitat tenien un temps de joc lliure per descansar.
Com hem dit en l’apartat anterior, amb contes, hàbits, activitats i reflexions es treballava afavorir la salut, en quant a l’alimentació, cada dia les mestres acompanyaven als xiquets en l’esmorzar per observar que s’ho menjaren tot, i en el menjador a través del menú es controlava una alimentació saludable i casolana (ja que hi havia una cuinera al centre), i per últim, en quant al descans, cal dir que abans de começar amb la sessió de la vesprada es dedicaven uns minuts per tal de relaxar-se amb la cançó de “Tinc son”.
c) L’habituació a la neteja de les corresponents i diverses parts del cos i d’este en la seua totalitat.
L’única cosa que feien era netejar-se les mans amb la monitora del menjador i a l’aula amb tovalletes després de jugar al pati.
Es netejaven les mans abans d´esmorzar. L´esmorzar el guardaven dins d´una caixeta per a una major higiene. Després del pati es netejaven les mans i la cara. A mes, hi  havien caixes de mocador per la classe, per a que ells mateixos es pogueren sonar.
Sempre es rentaven les mans abans d’esmorzar i després, i també quan utilitzaven algun material que els embrutava les mans. A més, quan tornaven de l’esplai amb una tovalleta mullada es netejaven la cara i les mans. També tenien en la taua de la mestra mocadors i tovalletes per netejar-se lliurement quan els xiquets ho necessitaven.
Al llarg del dia comptaven amb una caixeta amb mocadors i tovalletes per tal de netejar-se i podien anar al servei sempre que ho necessitaren, a més, abans de l’esmorzar es rentaven les mans. Cal dir també, que cada xiquets duia de casa una fiambrera amb l’esmorzar per tal de garantir major higiene. Després del pati es rentaven les mans i anaven al servei. Abans de dinar també anaven al servei i es llavaven les mans i després de dinar es rentaven les dents amb l’ajuda de les educadores del menjador.
També, si a algun xiquet no li donava temps d’arribar al servei i s’embrutava la roba, comptaven amb roba de recanvi per tal de canviar-los.
d) L’atenció del seu entorn per a poder realitzar les activitats en espais nets i ordenats.
Cada vegada que acabaven una tasca, havien de ordenar tot. El mateix a l’esmorzar, després havien de netejar la taula.
Per a fer les activitats de fitxa es delegava en un encarregat, que devia traure i guardar el material.
Quan es realitzava el joc lliure tots els xiquets col.laboraven per a guardar els joguets. Cada activitat tenia les seues normes que devien complir per a mantindre els espais nets i ordenats.   
Quan acabaven qualsevol activitat l’encarregat havia d’arreplegar els materials, i a l’hora de jugar entre tots havien de guardar les joguines al seu lloc, ajudant-se uns a altres.
Després de realitzar qualsevol activitat havien d’ordenar i guardar-ho tot per tal de garantir la durada dels materials, a més si embrutaven qualsevol part de l’aula la netejaven amb l’ajuda de la mestra. També, a l’hora d’esmorzar, arreplegaven el tovalló i retiraven les molletes que hi havien dins al fem, a l’igual que el que havien deixat a la taula (envoltoris…).
e) L’adquisició d’hàbits adequats per a evitar situacions de perill i
la sol·licitud d’ajuda davant d’ell.
Les mestres feien saber als alumnes que havien de comportar-se bé al pati i a l’aula. A més, amb la cançò de la fila: “Uno delante, otro detrás. Hago la fila sin empujar”
A l´hora del pati sempre hi havia tres mestres que supervisaven i atenien les problemàtiques dels alumnes. El xiquet que veia alguna mala conducta per part d´altres companys sabia que devia dir-ho a la mestra i no callar-se. Així també, parlàvem freqüentment del que no es podia fer ni fora, ni dins de l'aula.
Un dia férem un simulacre d’incendi perquè els xiquets sapigueren com havien d’actuar front a una situació de perill. També quan la mestra obsebava alguna conducta que puguera ser perillosa per a ells, per exemple seure’s malament o barallar-se amb els companys, els rectificava i feia que modificaren la seua conducta.
Amb el llibre dels hàbits aprenien aquells adequats per a evitar situacions de perill, a més la mestra quan ocorria alguna cosa que podia derivar en perill, els ho feia saber (simulacres, baralles…). A més, amb l’ajuda dels fadrins i de les mestres, havien après a sol·licitar ajuda sempre que la demanaren i a comunicar accions dolentes.